Seguint amb les presentacions de “novadors and twitters”, el pròxim torn va ser per a Jaime Olmos que ens va parlar de les Comunitats d’Aprenentatge:
Una altra escola sí es possible (L’escola vella es mor de vella). L’escola s’afona. No funciona el que estem fent.
Hi ha un passat, un present…. i el futur?
Què fer?
L’escola és un lloc obert, apacible, tranquil, per conèixer gent… i aquesta gent compartirà inquietuts, pors… Els diàlegs són oberts i instructius.
Qui som?
Som gent diferent, amb inquietuts i preocupacions per traure endavant l’escola.
Gent que està unida a altra gent.
Espai de reflexió.
Hem d’estar disposats a compartir (temps, idees, projectes, pors, somnis…)
Què volem?
Generar un debat en el que qualsevol persona puga participar.
Espai on poder opinar.
Donar sense esperar res a canvi. Quan donem, recibim molt més.
Podem demanar ajuda i ajudar.
Devem reflexionar.
Aprendre uns dels altres.
El més important és que volem ACTUAR (per canviar l’escola)
Com?
Caminant junts, perquè a més a més sabem el que no volem.
Passant a l’acció podem canviar el camí.
Tots desitgem que els xiquets siguen feliços.
Podem canviar l’escola i de fet l’estem canviant.
I el projecte?
Aprofitem recursos escribint i comentant, opinant i escoltant (generar un debat on el temps i l’espai no siga un problema)
En Twittrer s’apren una gran quantitat de coses.
Desconferències virtuals (tots som ponents; tots tenim coses que transmetre)
Quan es parla de Comunitats d’Aprenentatge es tracta de la col•laboració de tota la comunitat educativa.
Amb tot el que recopilarem, es publicarà en un llibre per a que puga arribar a més gent i els contarem les nostres experiències.
Fins ací la ponència de Jaime Olmos.
Seguidament va parlar Linda Castañeda i ens va exposar el tema de la Identitat Digital.
Identitat…. És el reconeixement social de qui som, que ens ofereix o ens retalla possibilitats.
Qué és el que veu la gent de mí? A qui influisc? En qui em reflexe?
Hi ha molta gent que pot saber sobre mí per les imatges que apareixen meues en Internet i pels enllaços i planes web a les quals pertanyo (com em projecte, a qui projecte i com em projecten la resta).
No podem pretendre que els nostres alumnes no siguen ningú en la red perquè de fet, ja ho són.
Hem d’exercir la ciutadania en tots els àmbits de la societat incluït l’espai a la red.
Hem de tenir conciencia de la transparència dels entorns (no ens hem de tancar, sinò que em de ser capaços de saber que ens estàn veient)
Tenir conciencia de l’impacte de les accions en tots els seus entorns. Hàbits i comportaments saludables al voltant de la pròpia identitat. Una identitat múltiple, complexa, dinàmica, autocontrolada….
Aquesta va ser la ponència de Linda, que encara que parega breu, va ser prou intensa ja que va ser molt dinàmica i amb sorpreses que molts dels presents no s’esperaven.
Finalment, va fer la seua presentació Francesc Llorens que va parlar de la Transmissió d’esdeveniments en Internet (broadcasting, streaming, backchanneling).
Farem una breu definició d’aquest vocables tant extranys:
Broadcasting: emissió de senyals de ràdio i televisió per a ús públic i generalitzat i molt ampli. Pot fer-se per mitjans tècnics diferents a les radiofreqüències, com per exemple Internet o cable.
Streaming: consisteix en la distribució d’audio i vídeo per Internet. És una corrent contínua sense interrupció. Es possible escoltar música o veure vídeos sense necessitat de descarregar-los.
Backchanneling: pràctica d’utilitzar ordinadors conectats a una red per mantenir una conversació en temps real en línia.
En el passat la comunicació era unidireccional (mitings, conferències, discursos, classes magistrals…)
En el present la comunicació és bidireccional (taules redones, fòrums, classes, debats…)
(*Bidireccionalitat estàtica: comunicació en el lloc i en el temps)
Encara que hi haja feedback la comunicació pot resultar rígida.
Parlem d’un cas pràctic:
Ara mateix estem ací escoltant aquestes ponències, però no ens plantegem la possibilitat d’interactuar amb el ponent…. És possible un altre espai, una altra manera o perspectiva de poder-lo viure? Les TICs ens permiteixen tenir diferents perspectivas d’aquest event i l’audiència passa a ser el centre de l’esdeveniment.
És ací on la tecnologia i el feedback ens ajuden a entendre la tecnologia sobre una 2.0.
Per entendre’ns, l’esquema seria el següent:
Ponent……………………….audiència local (estàn ací)
……………………….audiència remota (no estàn ací)
Això signfica que encara que no estiguen, poden interactuar igualment.
Parlant sobre els aspectes tècnics, anem a veure el que necessitem: ordinador amb càmera i un micròfon, accés a Internet d’alta velocitat.
Què genera el broadcasting? Genera sincronia, experiència multimedia, interacció, discussió…
Per a el backchaneling soles necessitem un conter en Twitter + hashtag + novadorsOM i serveix per dinamitzar, que hi haja feedback, millora de la ponència, interactivitat, socialització…
(*Hashtag: en Twitter serveixen per generar conversació en lloc de servir als proposits d’organització, inciten a l’usuari a participar en una discussió amb varies persones en lloc d’etiquetar per a la seua posterior recuperació.)
Fins ací la ponència de Francesc Llorens i també la finalització de totes les ponències, les quals, cada una d’elles ens va aportar alguna cosa diferent i novedosa per a tots nosaltres.
Vam aprendre moltes coses, a les quals he fet referència més amunt i espere poder repetir la pròxima vegada que s’organitzen unes jornades com aquestes.
Moltes gràcies a tots.
martes, 30 de noviembre de 2010
lunes, 29 de noviembre de 2010
Conferència Jordi Adell (27/11/10)
Amb aquesta entrada d’avui vull fer un breu comentari sobre les ponències de quatre persones que entenen molt sobre Noves Tecnologies i que són uns “cracks”.
El passat dissabte 27 de Novembre es va fer en Xàtiva la trobada de “novadors i twitters .
Va ser una experiència molt possitiva i interessant. La veritat és que va valer la pena fer tants quilòmetres per estar ahí. Des del meu bloc, la enhorabona a tots els que ens van deleitar amb les seues paraules i ensenyaments (Jordi Adell, Jaime Olmos, Linda Castañeda i Francesc Llorens); i com no, també als que, encara que no ixqueren a la “palestra” també van aportar el seu grà d’arena al torn de preguntes final. D’ells/elles també vam aprendre molt.
També donar les gràcies a eixes persones que es van preocupar per fer totes aqueixes pastes i coques tan bones per a que ningú patira fam a l’esmorzar.
En primer lloc va parlar el nostre admiradíssim Jordi Adell. La seua conferència va ser sobre les PRESENTACIONS EDUCATIVES. I el que escriuré a continuació és el que més o menys ens va presentar:
Com aprenem a fer presentacions? Veien les presentacions dels altres. Utilitzant-les com a model. Moltes d’elles són “horroroses” i el resultat és, en ocasions, que els alumnes desconecten completament; això ho anomenaríem “Mort per powerpoint”.
Qué és realment una presentació? És mostrar i ensenyar alguna cosa; és un acte complexe de comunicació. Però hi ha un munt de factors (no sols aquests).
Qué no és una presentació? No són les notes del conferenciant (els apunts); no són els apunts dels estudiants; no és un teleprompter (es un aparell electrònic que reflexa el text de la notícia, prèviament carregat en un ordinador, en un cristal transparent que es situa en la part frontal d’una càmera); …
Una presentació és el que la gent vol veure mentre escolten.
Richard E. Mayer
Processem la informació visual i verbal.
La ment necessita temps per separar el que és important del que no ho és.
Quant llegim i escoltem un text processem en la mateixa àrea del cervell. Quant veiem imatges, en un altre lloc del cervell.
3 idees clau per a les presentacions
• En les presentacions és millor utilitzar els dos canals (text i imatge).
• Molta informació produeix càrrega cognitiva.
• Les presentacions són una ferramenta per ajudar a seleccionar, programar i integrar la informació.
La preparació
En primer lloc em de tenir clar quin és el tema a tractar i després hem de saber qui és la nostra audiència.
Algunes preguntes clau:
• Qui són
• Quin és el problema
• Com puc contribuir a solucionar el problema
• Arribar fins ells
• Resistències o problemes que m’encontraré.
• Etc…
Hem de pendre temps per pensar; planificar de manera analògica (no ficar-me en l’ordinador fins que no tinga les coses clares); decidir quin és el missatge; ser capaç de contar en un minut (o en molt poc de temps) la tesis fundamental de la preparació (si no eres capaç, no és una bona presentació); conta una història (antecedents, problema, solució) i el públic s’hauria d’identificar amb ella.
El disseny
- La idea clau és la simplicitat (Nancy Duarte: disseny funcional, no decoració).
- Utilitzar l’ordinador sols quan la idea estiga clara.
- Una idea per diapositiva.
- Fora plantilles.
- No utilitzar “clip art” (és d’una altra era)
- Utilitzar el text necessari (sols l’imprescindible)
- Gràfics i imatges d’alta calitat (les imatges comuniquen idees però també sentiments)
- Imatges amb força (hem de fugir dels tòpics)
- Algunes regles bàsiques de composició fotogràfica:
1.- Fotografies de gent fent alguna cosa o objectes que sugereixquen alguna cosa; utilitzar metàfores visuals.
2.- Hem d’utilitzar text i imatge perquè soles imatges poden ser molt ambigües.
3.- Utilitzar les nostres pròpies fotografies.
4.- Buscar fotos en Flickr o fotos de stock (pagament).
5.- Hem de parar conter amb les animacions.
6.- Transicions….sols quan aporten valor (disseny, no decoració). (Prezi: editor de presentacions.)
7.- Utilitzar video i audio quan siga apropiat.
8.- Els gràfics deuen ser visibles i no que no siguen entendibles.
9.- Evitar el pensament.
10.- Utilitze dibuixos simples.
La Tipografia
Dos principis:
- Màxima legibilitat.
- Sobrietat (amb una mica de creativitat)
No hem d’utilitzar Comic Sans. (Llibre de referència: The Elements of Tophologic Stile)
Combinacions simples (colors). (Adobe Kuler –és una plana web)
Fondo clar/oscur. Dependeix de la sala. Els projectors no sempre funcionen com voldríem; no podem contar amb ells.
L’exposició.
Consells pràctics.
- Porta amb tú sempre el teu ordenador portátil.
- Utilitza control remot.
- Utilitza pantalla del presentador o ferramentes del moderador (ppt)
- No t’amagues. Conecta amb l’audiència (sigues conversacional i càlid)
- Si és necessari, actua. Per suposat, interactua amb la gent.
- Mira a la gent als ulls (per generar empatia / sintonia)
- La gent deu sentir que els estàs parlant a ells.
- No llegir les diapositives.
- Parlar pausadament i amb silencis.
- Recordar tecla “B” i “W” (pantalla negra, pantalla blanca, respectivament)
- Utilitza les emocions.
Fluxe: estat de la ment:
- Exposar és un estat d’ànim (aparta les pors, preocupacions, conciència del propi jo)
- Qué es sent quant estem en una situació de fluxe? Concentració i saber en tot moment el que estem fent; claritat interna, serenitat, atemporalitat, motivació intrínseca…
- Si el canal de fluxe és alt, aprens, desenvolupes idees, aumenten les destresses…
Secret
- Si l’estat d’ànim és fluir el secret està en que la gent fluixca amb tú (desapareix la noció del temps)
- Hem de procurar que els oients entenguen perfectamente el que l’orador està transmitint; estimuls variats…
Consells
- Saltar-nos els consells en els moments apropiats.
- Desenvolupar el teu propi estil.
- Posar passió i disfrutar.
Per saber més sobre tot aquest tema podeu llegir llibres, blocs de presentacions (seguir-los), publicitat (és una gran font d’inspiració), pàgines de professionals…
Fins ací la presentació de Jordi Adell. En altres entrades aniré afegint les conferències de la resta de companys.
Espere que vos agrade. És molt interessant i per a nosaltres, futurs mestres, encara ho és més. Tot consell és bó.
El passat dissabte 27 de Novembre es va fer en Xàtiva la trobada de “novadors i twitters .
Va ser una experiència molt possitiva i interessant. La veritat és que va valer la pena fer tants quilòmetres per estar ahí. Des del meu bloc, la enhorabona a tots els que ens van deleitar amb les seues paraules i ensenyaments (Jordi Adell, Jaime Olmos, Linda Castañeda i Francesc Llorens); i com no, també als que, encara que no ixqueren a la “palestra” també van aportar el seu grà d’arena al torn de preguntes final. D’ells/elles també vam aprendre molt.
També donar les gràcies a eixes persones que es van preocupar per fer totes aqueixes pastes i coques tan bones per a que ningú patira fam a l’esmorzar.
En primer lloc va parlar el nostre admiradíssim Jordi Adell. La seua conferència va ser sobre les PRESENTACIONS EDUCATIVES. I el que escriuré a continuació és el que més o menys ens va presentar:
Com aprenem a fer presentacions? Veien les presentacions dels altres. Utilitzant-les com a model. Moltes d’elles són “horroroses” i el resultat és, en ocasions, que els alumnes desconecten completament; això ho anomenaríem “Mort per powerpoint”.
Qué és realment una presentació? És mostrar i ensenyar alguna cosa; és un acte complexe de comunicació. Però hi ha un munt de factors (no sols aquests).
Qué no és una presentació? No són les notes del conferenciant (els apunts); no són els apunts dels estudiants; no és un teleprompter (es un aparell electrònic que reflexa el text de la notícia, prèviament carregat en un ordinador, en un cristal transparent que es situa en la part frontal d’una càmera); …
Una presentació és el que la gent vol veure mentre escolten.
Richard E. Mayer
Processem la informació visual i verbal.
La ment necessita temps per separar el que és important del que no ho és.
Quant llegim i escoltem un text processem en la mateixa àrea del cervell. Quant veiem imatges, en un altre lloc del cervell.
3 idees clau per a les presentacions
• En les presentacions és millor utilitzar els dos canals (text i imatge).
• Molta informació produeix càrrega cognitiva.
• Les presentacions són una ferramenta per ajudar a seleccionar, programar i integrar la informació.
La preparació
En primer lloc em de tenir clar quin és el tema a tractar i després hem de saber qui és la nostra audiència.
Algunes preguntes clau:
• Qui són
• Quin és el problema
• Com puc contribuir a solucionar el problema
• Arribar fins ells
• Resistències o problemes que m’encontraré.
• Etc…
Hem de pendre temps per pensar; planificar de manera analògica (no ficar-me en l’ordinador fins que no tinga les coses clares); decidir quin és el missatge; ser capaç de contar en un minut (o en molt poc de temps) la tesis fundamental de la preparació (si no eres capaç, no és una bona presentació); conta una història (antecedents, problema, solució) i el públic s’hauria d’identificar amb ella.
El disseny
- La idea clau és la simplicitat (Nancy Duarte: disseny funcional, no decoració).
- Utilitzar l’ordinador sols quan la idea estiga clara.
- Una idea per diapositiva.
- Fora plantilles.
- No utilitzar “clip art” (és d’una altra era)
- Utilitzar el text necessari (sols l’imprescindible)
- Gràfics i imatges d’alta calitat (les imatges comuniquen idees però també sentiments)
- Imatges amb força (hem de fugir dels tòpics)
- Algunes regles bàsiques de composició fotogràfica:
1.- Fotografies de gent fent alguna cosa o objectes que sugereixquen alguna cosa; utilitzar metàfores visuals.
2.- Hem d’utilitzar text i imatge perquè soles imatges poden ser molt ambigües.
3.- Utilitzar les nostres pròpies fotografies.
4.- Buscar fotos en Flickr o fotos de stock (pagament).
5.- Hem de parar conter amb les animacions.
6.- Transicions….sols quan aporten valor (disseny, no decoració). (Prezi: editor de presentacions.)
7.- Utilitzar video i audio quan siga apropiat.
8.- Els gràfics deuen ser visibles i no que no siguen entendibles.
9.- Evitar el pensament.
10.- Utilitze dibuixos simples.
La Tipografia
Dos principis:
- Màxima legibilitat.
- Sobrietat (amb una mica de creativitat)
No hem d’utilitzar Comic Sans. (Llibre de referència: The Elements of Tophologic Stile)
Combinacions simples (colors). (Adobe Kuler –és una plana web)
Fondo clar/oscur. Dependeix de la sala. Els projectors no sempre funcionen com voldríem; no podem contar amb ells.
L’exposició.
Consells pràctics.
- Porta amb tú sempre el teu ordenador portátil.
- Utilitza control remot.
- Utilitza pantalla del presentador o ferramentes del moderador (ppt)
- No t’amagues. Conecta amb l’audiència (sigues conversacional i càlid)
- Si és necessari, actua. Per suposat, interactua amb la gent.
- Mira a la gent als ulls (per generar empatia / sintonia)
- La gent deu sentir que els estàs parlant a ells.
- No llegir les diapositives.
- Parlar pausadament i amb silencis.
- Recordar tecla “B” i “W” (pantalla negra, pantalla blanca, respectivament)
- Utilitza les emocions.
Fluxe: estat de la ment:
- Exposar és un estat d’ànim (aparta les pors, preocupacions, conciència del propi jo)
- Qué es sent quant estem en una situació de fluxe? Concentració i saber en tot moment el que estem fent; claritat interna, serenitat, atemporalitat, motivació intrínseca…
- Si el canal de fluxe és alt, aprens, desenvolupes idees, aumenten les destresses…
Secret
- Si l’estat d’ànim és fluir el secret està en que la gent fluixca amb tú (desapareix la noció del temps)
- Hem de procurar que els oients entenguen perfectamente el que l’orador està transmitint; estimuls variats…
Consells
- Saltar-nos els consells en els moments apropiats.
- Desenvolupar el teu propi estil.
- Posar passió i disfrutar.
Per saber més sobre tot aquest tema podeu llegir llibres, blocs de presentacions (seguir-los), publicitat (és una gran font d’inspiració), pàgines de professionals…
Fins ací la presentació de Jordi Adell. En altres entrades aniré afegint les conferències de la resta de companys.
Espere que vos agrade. És molt interessant i per a nosaltres, futurs mestres, encara ho és més. Tot consell és bó.
Conferència Professor Jaume Martínez Bonafé
24/11/2010
ELS LLIBRES DE TEXT A EXAMEN (Jaume Martínez Bonafé)
Avui parlaré breument de la ponència sobre els llibres de text que va fer Jaume Martínez Bonafé el passat 24 de Novembre en la Universtitat Jaume I.
Ell es planteja aquesta pregunta: De qué parlem quan parlem de llibres de text?
El llibre de text és un recurs per a l’ensenyament; ens ajuda a ensenyar però també a aprendre.
Hem de mirar el llibre de text des d’una altra perspectiva. Aquest és almenas quatre coses:
- Darrere d’un llibre de text hi ha una teoria pedagògica, una teoria de l’escola, del subjecte.
- Hi ha una teoria de mestre, coneixement, teoria de la formació del mestre
- El llibre de text és un discurs amb pràctiques instructives. Naturalitza el que és una concepció idealitzada de la naturalesa de l’escola.
- És un gran negoci de les editorials.
Hi ha una pedagogia escolàstica que naix en els monesteris al S. XVI i s’universalitza en el S. XIX. La idea era la següent:
- Separació del subjecte (que es converteix en objecte) de l’experiència i el coneixement a construir que està fora de nosaltres.
- Separació entre la vida cultural i social i la experiència de la vida institucional (educació formal / no formal, subjecte / objecte…)
- El saber escolar te que tenir algún tipus de codi: disciplinarietat (curricular). És una organització tancada i per això és fonamental el llibre de text.
El llibre de text és el catecisme de la pedagogia escolàstica.
Jaume va parlar també de les INVESTIGACIONS:
- La cultura té un carácter estàtic.
- El saber s’organitza des de l’academia i s’expressa des d’aquestes linies de l’academia.
- Concepció universalista.
Quin mestre hi ha darrere d’un llibre?
- Producció: aquesta és la selecció. Aquesta és la proposta cultural que forma part d’un treball especialitzat, investigador.
- Ejecució: plànol del mestre/a. El que el mestre/a ensenya. Aplica el que ha investigat l’especialitzador. El mestre no controla ni els mitjans, ni els productes, ni els processos.
En aquests casos, el llibre de text és la ferramenta pensada per a utilitzar-la el mestre/a. Si canvíem la ferramenta de treball, canvíem també la manera d’ensenyar d’un mestre.
Debem elegir nosaltres la manera de treballar. Per aquest camí, l’única cosa que conseguim és separar al mestre de la seua pròpia experiència personal.
Michel Apple te aquesta concepció del llibre de text:
- Desprofessionalització del mestre
- Proletarització de la docència
Hi han altres possibilitats, alternatives per construir noves ferramentes per fer una nova pedagogia.
Hem de provocar una reflexió per pensar amb una altra ideologia i plantejar-nos que existeix una altra escala, un altre mestre/a amb suficient autonomia per saber el que necessita un determinat xiquet i una determinada cultura.
Hem de mirar eixe llibre que ens ha acompanyat durant tants anys des d’una altra perspectiva.
Com no, Jaume també va nombrar als famosos Freire i Freinet (que encara en l’actualitat revolucionen l’educació amb les seues idees)
Algunes preguntes que es van plantejar:
Qué hem de fer per formar el professorat inicial?
- Vincular una teoria pràctica
- Partir de les pròpies experiències.
- Investigar l’escola.
- Individu ben format com a persona
- Etc…
Si el mestre planteja la seua proposta curricular, com sabrà l’administració si l’alumne ha adquirit els coneixements necessaris?
- Encara que el mestre planteje la seua proposta curricular, hi haurà uns mínims curriculars proposats per l’estat o l’administració que aquest deurà complir.
OPINIÓ PERSONAL
Aquesta va ser una ponència que em va parèixer molt interessant i que realment et fa plantejar si són necessaris els llibres de text o no. Pel tot el que va dir Jaume, pareix ser que no.
Quan un llibre ens diu que ens em d’estudiar l’important, qué hi ha detràs del llibre de text què no és important? És que si no hi apareix no és important?
Des de l’administració ens imposen uns llibres de text que ben be no estàn adaptats a tots els xiquets que tenim en l’escola. És clar que debem seguir uns mínims curriculars, però des del meu punt de vista cada mestre es podria plantejar quin contingut vol que tinguen les seues classes, per suposat complint eixos mínims curriculars i les competències bàsiques.
Però tornant a l’alumnat el qual tenim a la classe, aquest és molt variat i de cultures completament diferent a les nostres. Nosaltres com a mestres som els que realment tenim que veure la diversitat d’alumnat que tenim i ensenyar a eixos xiquets/tes en conseqüència a les seues possibilitats i adaptar la temàtica, per a que puguen aprendre i nosaltres ensenyar més facilment. Un exemple que va mencionar Jaume va ser els xiquets/tes que arriben d’un altre país. Els llibres de text no estàn adaptats a les circumstàncies d’eixos xiquets, sino a la nostra pròpia cultura i són ells qui s’han d’adaptar. Per aqueix motiu seria convenient que un mestre/a puguera fer la seua pròpia programació per adaptar-la a la diversitat, encara que puga tindre el suport d’algun llibre de text, que mai està de més.
Tot això, per suposat, està molt influenciat per les families i com a tal és el nostre deure dialogar i conviure amb elles per poder dur endavant un ensenyament millor i de més qualitat.
Finalment, partint de la base dels editors de llibres de text quasi no val la pena ni parlar-ne. Tot el que s’havia de dir, ja ho comenta Jordi en el seu bloc. Estic completament d’acord amb tot el que diu. Per fer una xicoteta síntesi i segons la impressió que a mí em dona, el que pretenen és lucrar-se a costa de les famílies, important-los ben poc l’educació dels xiquets/xiquetes espanyols/es. Això no significa que no tinguen un interés per l’ensenyament, però ni molt menys està en un primer plà, sino que el primer lloc se l’emportaria els ingressos que s’obtenen per la venta de tots aquests llibres de text. Fins al moment han estat enganyant a tota una població, però senc molt dir que a partir d’ara les coses començaran a canviar i que dins d’uns anys els llibres de text a l’escola seràn quasi història.
ELS LLIBRES DE TEXT A EXAMEN (Jaume Martínez Bonafé)
Avui parlaré breument de la ponència sobre els llibres de text que va fer Jaume Martínez Bonafé el passat 24 de Novembre en la Universtitat Jaume I.
Ell es planteja aquesta pregunta: De qué parlem quan parlem de llibres de text?
El llibre de text és un recurs per a l’ensenyament; ens ajuda a ensenyar però també a aprendre.
Hem de mirar el llibre de text des d’una altra perspectiva. Aquest és almenas quatre coses:
- Darrere d’un llibre de text hi ha una teoria pedagògica, una teoria de l’escola, del subjecte.
- Hi ha una teoria de mestre, coneixement, teoria de la formació del mestre
- El llibre de text és un discurs amb pràctiques instructives. Naturalitza el que és una concepció idealitzada de la naturalesa de l’escola.
- És un gran negoci de les editorials.
Hi ha una pedagogia escolàstica que naix en els monesteris al S. XVI i s’universalitza en el S. XIX. La idea era la següent:
- Separació del subjecte (que es converteix en objecte) de l’experiència i el coneixement a construir que està fora de nosaltres.
- Separació entre la vida cultural i social i la experiència de la vida institucional (educació formal / no formal, subjecte / objecte…)
- El saber escolar te que tenir algún tipus de codi: disciplinarietat (curricular). És una organització tancada i per això és fonamental el llibre de text.
El llibre de text és el catecisme de la pedagogia escolàstica.
Jaume va parlar també de les INVESTIGACIONS:
- La cultura té un carácter estàtic.
- El saber s’organitza des de l’academia i s’expressa des d’aquestes linies de l’academia.
- Concepció universalista.
Quin mestre hi ha darrere d’un llibre?
- Producció: aquesta és la selecció. Aquesta és la proposta cultural que forma part d’un treball especialitzat, investigador.
- Ejecució: plànol del mestre/a. El que el mestre/a ensenya. Aplica el que ha investigat l’especialitzador. El mestre no controla ni els mitjans, ni els productes, ni els processos.
En aquests casos, el llibre de text és la ferramenta pensada per a utilitzar-la el mestre/a. Si canvíem la ferramenta de treball, canvíem també la manera d’ensenyar d’un mestre.
Debem elegir nosaltres la manera de treballar. Per aquest camí, l’única cosa que conseguim és separar al mestre de la seua pròpia experiència personal.
Michel Apple te aquesta concepció del llibre de text:
- Desprofessionalització del mestre
- Proletarització de la docència
Hi han altres possibilitats, alternatives per construir noves ferramentes per fer una nova pedagogia.
Hem de provocar una reflexió per pensar amb una altra ideologia i plantejar-nos que existeix una altra escala, un altre mestre/a amb suficient autonomia per saber el que necessita un determinat xiquet i una determinada cultura.
Hem de mirar eixe llibre que ens ha acompanyat durant tants anys des d’una altra perspectiva.
Com no, Jaume també va nombrar als famosos Freire i Freinet (que encara en l’actualitat revolucionen l’educació amb les seues idees)
Algunes preguntes que es van plantejar:
Qué hem de fer per formar el professorat inicial?
- Vincular una teoria pràctica
- Partir de les pròpies experiències.
- Investigar l’escola.
- Individu ben format com a persona
- Etc…
Si el mestre planteja la seua proposta curricular, com sabrà l’administració si l’alumne ha adquirit els coneixements necessaris?
- Encara que el mestre planteje la seua proposta curricular, hi haurà uns mínims curriculars proposats per l’estat o l’administració que aquest deurà complir.
OPINIÓ PERSONAL
Aquesta va ser una ponència que em va parèixer molt interessant i que realment et fa plantejar si són necessaris els llibres de text o no. Pel tot el que va dir Jaume, pareix ser que no.
Quan un llibre ens diu que ens em d’estudiar l’important, qué hi ha detràs del llibre de text què no és important? És que si no hi apareix no és important?
Des de l’administració ens imposen uns llibres de text que ben be no estàn adaptats a tots els xiquets que tenim en l’escola. És clar que debem seguir uns mínims curriculars, però des del meu punt de vista cada mestre es podria plantejar quin contingut vol que tinguen les seues classes, per suposat complint eixos mínims curriculars i les competències bàsiques.
Però tornant a l’alumnat el qual tenim a la classe, aquest és molt variat i de cultures completament diferent a les nostres. Nosaltres com a mestres som els que realment tenim que veure la diversitat d’alumnat que tenim i ensenyar a eixos xiquets/tes en conseqüència a les seues possibilitats i adaptar la temàtica, per a que puguen aprendre i nosaltres ensenyar més facilment. Un exemple que va mencionar Jaume va ser els xiquets/tes que arriben d’un altre país. Els llibres de text no estàn adaptats a les circumstàncies d’eixos xiquets, sino a la nostra pròpia cultura i són ells qui s’han d’adaptar. Per aqueix motiu seria convenient que un mestre/a puguera fer la seua pròpia programació per adaptar-la a la diversitat, encara que puga tindre el suport d’algun llibre de text, que mai està de més.
Tot això, per suposat, està molt influenciat per les families i com a tal és el nostre deure dialogar i conviure amb elles per poder dur endavant un ensenyament millor i de més qualitat.
Finalment, partint de la base dels editors de llibres de text quasi no val la pena ni parlar-ne. Tot el que s’havia de dir, ja ho comenta Jordi en el seu bloc. Estic completament d’acord amb tot el que diu. Per fer una xicoteta síntesi i segons la impressió que a mí em dona, el que pretenen és lucrar-se a costa de les famílies, important-los ben poc l’educació dels xiquets/xiquetes espanyols/es. Això no significa que no tinguen un interés per l’ensenyament, però ni molt menys està en un primer plà, sino que el primer lloc se l’emportaria els ingressos que s’obtenen per la venta de tots aquests llibres de text. Fins al moment han estat enganyant a tota una població, però senc molt dir que a partir d’ara les coses començaran a canviar i que dins d’uns anys els llibres de text a l’escola seràn quasi història.
domingo, 21 de noviembre de 2010
EL MEU APRENENTATGE
Avui em dedicaré a contar tot el que he aprés en aquestes últimes sessions de Noves Tecnologies.
En primer lloc, vull agrair als meus companys d’equip Fran, Elena i Ivana, tota l’ajuda que estic rebent per la seua part, perquè sense ells no m’ho haguera passat tant bé gravant el video del spot, i a més a més, tampoc haguera aprés el que és un tweet, un post, un Wiki… Estic aprenent molt dels meus companys i són ells, junt amb el suport de les classes de Jordi, qui em fiquen al dia amb tot açò de les Noves Tecnologies i totes les aplicacions que hi tenen. Des del meu bloc, MOLTES GRÀCIES A TOTS.
• Tweet: publicació o actualització del teu estat en Twiter.
• Post: missatge o informació que el emisor envia al receptor a través d’un canal o mitjà de comunicació.
• Wiki: lloc web on les pàgines poden ser editades per múltiples voluntaris per mitjà d’un navegador web.
A més a més, també m’agradaria comentar que aquesta és una manera molt senzilla d’aprendre i que mai se t’oblide el que estàs aprenent. Estem acostumats a estudiar per a un examen: literatura, psicologia, socials, teoria i teoria sobre l’organització escolar… i al acabar la carrera te n’adones que no saps Piaget quina teoria defensava, o Garcilaso de la Vega de quina època era, o ni tan sols que era un PAT… Per a qué tanta prova a superar si després realment quasi tot el món s’oblida d’aquestes coses?
Amb aquesta assignatura de Noves Tecnologies he pogut veure i veig que he aprés sense tenir que fer cap prova i que a més a més mai s’emoblidarà perquè aniré practicant-ho dia a dia. De manera inconscient anem adquirin coneixements i després els fiquem a la pràctica, també sense quasi adonar-nos. (És com anar en bicicleta; una vegada ho aprens mai se t’oblida)
27/10/2010
Aquest dia, Jordi ens va explicar en classe com utilitzar el Mahara. Aquesta és una aplicació de l’aula virtual que actua com a portafoli i que ens servirà com a ferramenta durant el curs, per projectar el que aprenem, el que ens interessa i el que no, i fer una evolució del que hem aprés des de l’inici del curs fins el final. He estat investigant una mica sobre esta aplicació: ja he escrit una entrada però ara necessite aprendre com poder penjar fotografies, videos o fer diverses modificacions per a que em quede un portafoli més o menys acceptable. Em ficaré al dia amb tot açò i començaré a donar-li forma al meu portafoli.
10/11/2010
En aquesta sessió Jordi ens va explicar qué és la WEB 1.0 i la WEB 2.0.
La WEB 1.0 era aquella web, que en l’actualitat encara existeix (periòdics), amb texts principalment, i amb imatges que són creades per un usuari però que la resta d’internautes no les poden manipular; simplement poden accedir-hi per captar la informació.
La WB 2.0 va sorgir en 2004 i està actualment en funcionament. Aquesta web consisteix en textos, imatges, videos…. i és creada per diversos usuaris amb possibilitat de manipulació pels internautes.
En ella és comparteix informació, permeteix als usuaris interactuar amb altres usuaris o cambiar continguts de la plana web. Exemples d’això seria: wikis, blocs, mashups…
La WB 2.0 no és una revolució tecnològica; és una revolució social.
Com a conseqüència d’això cal parlar dels prosumidors, que a la vegada de ser consumidors són també productors d’informació. Tot això ens porta a una intel•ligència colectiva, a través d’una arquitectura de participació (el llibre de Harry Potter va ser traduït en 5 dies per mitjà d’internet).
Més amunt he nombrat el mashup. Jordi també ens va explicar de que es tracta: és una plana web on es junten notícies de Google, fotos de flickr i videos de YouTube (per exemple). Alguns exemples podrien ser: Zangoa, Wikiloc, Woices…
També es va tocar una mica el tema de les reds socials però simplement comentar que poden ser genèriques (el objecte és la relació), especialitzades (per compartir continguts) i professionals (linkedin).
17/11/2010
Aquesta sessió la vam dedicar a veure els spots dels nostres companys, en cada una de les quals s’ens anava explicant el contingut de la mateixa.
Tots van estar molt bé.
En primer lloc, vull agrair als meus companys d’equip Fran, Elena i Ivana, tota l’ajuda que estic rebent per la seua part, perquè sense ells no m’ho haguera passat tant bé gravant el video del spot, i a més a més, tampoc haguera aprés el que és un tweet, un post, un Wiki… Estic aprenent molt dels meus companys i són ells, junt amb el suport de les classes de Jordi, qui em fiquen al dia amb tot açò de les Noves Tecnologies i totes les aplicacions que hi tenen. Des del meu bloc, MOLTES GRÀCIES A TOTS.
• Tweet: publicació o actualització del teu estat en Twiter.
• Post: missatge o informació que el emisor envia al receptor a través d’un canal o mitjà de comunicació.
• Wiki: lloc web on les pàgines poden ser editades per múltiples voluntaris per mitjà d’un navegador web.
A més a més, també m’agradaria comentar que aquesta és una manera molt senzilla d’aprendre i que mai se t’oblide el que estàs aprenent. Estem acostumats a estudiar per a un examen: literatura, psicologia, socials, teoria i teoria sobre l’organització escolar… i al acabar la carrera te n’adones que no saps Piaget quina teoria defensava, o Garcilaso de la Vega de quina època era, o ni tan sols que era un PAT… Per a qué tanta prova a superar si després realment quasi tot el món s’oblida d’aquestes coses?
Amb aquesta assignatura de Noves Tecnologies he pogut veure i veig que he aprés sense tenir que fer cap prova i que a més a més mai s’emoblidarà perquè aniré practicant-ho dia a dia. De manera inconscient anem adquirin coneixements i després els fiquem a la pràctica, també sense quasi adonar-nos. (És com anar en bicicleta; una vegada ho aprens mai se t’oblida)
27/10/2010
Aquest dia, Jordi ens va explicar en classe com utilitzar el Mahara. Aquesta és una aplicació de l’aula virtual que actua com a portafoli i que ens servirà com a ferramenta durant el curs, per projectar el que aprenem, el que ens interessa i el que no, i fer una evolució del que hem aprés des de l’inici del curs fins el final. He estat investigant una mica sobre esta aplicació: ja he escrit una entrada però ara necessite aprendre com poder penjar fotografies, videos o fer diverses modificacions per a que em quede un portafoli més o menys acceptable. Em ficaré al dia amb tot açò i començaré a donar-li forma al meu portafoli.
10/11/2010
En aquesta sessió Jordi ens va explicar qué és la WEB 1.0 i la WEB 2.0.
La WEB 1.0 era aquella web, que en l’actualitat encara existeix (periòdics), amb texts principalment, i amb imatges que són creades per un usuari però que la resta d’internautes no les poden manipular; simplement poden accedir-hi per captar la informació.
La WB 2.0 va sorgir en 2004 i està actualment en funcionament. Aquesta web consisteix en textos, imatges, videos…. i és creada per diversos usuaris amb possibilitat de manipulació pels internautes.
En ella és comparteix informació, permeteix als usuaris interactuar amb altres usuaris o cambiar continguts de la plana web. Exemples d’això seria: wikis, blocs, mashups…
La WB 2.0 no és una revolució tecnològica; és una revolució social.
Com a conseqüència d’això cal parlar dels prosumidors, que a la vegada de ser consumidors són també productors d’informació. Tot això ens porta a una intel•ligència colectiva, a través d’una arquitectura de participació (el llibre de Harry Potter va ser traduït en 5 dies per mitjà d’internet).
Més amunt he nombrat el mashup. Jordi també ens va explicar de que es tracta: és una plana web on es junten notícies de Google, fotos de flickr i videos de YouTube (per exemple). Alguns exemples podrien ser: Zangoa, Wikiloc, Woices…
També es va tocar una mica el tema de les reds socials però simplement comentar que poden ser genèriques (el objecte és la relació), especialitzades (per compartir continguts) i professionals (linkedin).
17/11/2010
Aquesta sessió la vam dedicar a veure els spots dels nostres companys, en cada una de les quals s’ens anava explicant el contingut de la mateixa.
Tots van estar molt bé.
miércoles, 17 de noviembre de 2010
SPOT NUEVAS TECNOLOGÍAS
En primer lugar hablaremos desde el punto de vista del alumno y debemos decir que trabajar en equipo es muy productivo.
Gracias al compañerismo que ha existido entre nosotros y la paciencia de unos con los otros, tenemos la suerte de estar muy satisfechos con nuestro trabajo. Hemos plantado la semilla y tras mucho esfuerzo ha dado su fruto aunque con un tiempo limitado (puesto que este ha sentado un agravante a la hora de realizar la tarea. Hemos ido a contratiempo).
Hemos aprendido unos de los otros, puesto que el que sabía algo le lo explicaba al otro y así sucesivamente. Nunca habíamos hecho un spot publicitario, pero a partir de ahora pensamos que ya no se nos olvidará. Ha sido muy costoso, pero al final lo hemos conseguido.
En el último apartado hablaremos con profundidad del proceso que seguimos por crear nuestro spot.
Hemos aprendido unos de los otros, puesto que el que sabía algo le lo explicaba al otro y así sucesivamente. Nunca habíamos hecho un spot publicitario, pero a partir de ahora pensamos que ya no se nos olvidará. Ha sido muy costoso, pero al final lo hemos conseguido.
En el último apartado hablaremos con profundidad del proceso que seguimos por crear nuestro spot.
Inicialmente, lo que nos planteamos fue lo siguiente: ¿cómo podemos hacer que se utilicen las Nuevas Tecnologías en el aula? Nuestra idea, y la que hemos plasmado en el spot fue que los maestros deben tener una visión diferente de la sociedad y la realidad que nos rodea.
Los tiempos han cambiado, y como tal, nosotros como futuros docentes y los ya presentes en el aula deben saber que los cuadernos, las notitas, las reuniones de amigos en un banco del parque, la comunicación física por poder hacer un trabajo, están en peligro de extinción.
Por este motivo nuestro objetivo estaba claro: la nueva era tiene su propio lenguaje comunicativo, por lo tanto, no te quedes obsoleto y utiliza las nuevas tecnologías.
Por este motivo nuestro objetivo estaba claro: la nueva era tiene su propio lenguaje comunicativo, por lo tanto, no te quedes obsoleto y utiliza las nuevas tecnologías.
A todos los miembros del grupo nos gustó muy la idea y nos metimos a trabajar en ella.
Hemos relacionado aquello que se utilizaba para comunicar antiguamente, con todos estos conceptos tecnológicos que se usan en la actualidad para que nuestro público objetivo pueda ver con claridad las grandes diferencias existentes.
Hemos relacionado aquello que se utilizaba para comunicar antiguamente, con todos estos conceptos tecnológicos que se usan en la actualidad para que nuestro público objetivo pueda ver con claridad las grandes diferencias existentes.
Tras tener la idea clara, ya nos planteamos a qué tipo de maestro debía de ir dirigido este spot. Esta debía de ser la parte publicitaria.
Desde el punto de vista publicitario, hace falta hacer una pequeña explicación de todo lo que hemos tenido en cuenta. De este modo, el objetivo que se nos ponía era conseguir mediante un spot que los maestros utilizaran las nuevas tecnologías al aula. Con esto, lo primero era identificar nuestro público objetivo. Encontramos tres tipos de maestro bien diferenciados:
– Los maestros que ni las usan ni las usarán.
– Los maestros que no las usan por el motivo que sea, pero entienden que son buenas.
– Los maestros que ya las usan.
– Los maestros que ya las usan.
Ante esta situación, y comprendiendo que cada público necesitaría un tipo de comunicación diferente, nos hemos decantado por el segundo grupo. Nos parecía aquel dónde más trabajo podríamos hacer.
Identificado el público, hacía falta pensar cómo hacerlo. La opción descriptiva se descartó rápidamente puesto que nuestro público ya conoce las TIC y hacía falta optar por la emoción.
Ahora bien, desde el primer momento hemos tenido claro que un spot publicitario nunca es la panacea y que debemos tener los pies en la tierra. Así, hemos querido que nuestro spot sea un buen argumento que los maestros puedan valorar a la hora de emplear las nuevas tecnologías en el aula. El eje del spot es que los jóvenes de hoy en día tienen un lenguaje diferente al que tenían antes, y los maestros han de adaptarse a este cambio si quieren tener un efecto positivo en sus alumnos. Entonces, hemos trabajado por hacer un spot coherente, con intención, intentando dotar cada detalle de esta intencionalidad.
Ahora bien, desde el primer momento hemos tenido claro que un spot publicitario nunca es la panacea y que debemos tener los pies en la tierra. Así, hemos querido que nuestro spot sea un buen argumento que los maestros puedan valorar a la hora de emplear las nuevas tecnologías en el aula. El eje del spot es que los jóvenes de hoy en día tienen un lenguaje diferente al que tenían antes, y los maestros han de adaptarse a este cambio si quieren tener un efecto positivo en sus alumnos. Entonces, hemos trabajado por hacer un spot coherente, con intención, intentando dotar cada detalle de esta intencionalidad.
Narrativamente, hemos apostado por una estructura clásica de emoción-acción. La primera parte, se basa en el anclaje de imágenes cotidianas etiquetadas con términos propios de la era digital. La segunda, en mensajes directos y contundentes, ausentes de artificios pero eficaces.
Para finalizar este punto, hace falta aclarar que no creemos en el colorismo y el horror vacui como únicas soluciones publicitarias, sino que rompemos una lanza en favor de la coherencia, el análisis, la estética y, sobre todo, la eficacia.
Para finalizar este punto, hace falta aclarar que no creemos en el colorismo y el horror vacui como únicas soluciones publicitarias, sino que rompemos una lanza en favor de la coherencia, el análisis, la estética y, sobre todo, la eficacia.
Una vez definido el objetivo y el púbico al que iba destinado el proyecto, creamos nuestro story board o guión gráfico (conjunto de viñetas mostradas en secuencia) para ayudarnos a previsualizar la estructura del video antes de filmarlo.
Ya teníamos la parte “teórica” resuelta, así que nos pusimos manos a la obra con el proceso de grabación. Al principio parecía una de las partes más divertidas y fáciles, pero en nuestro caso nada más lejos de la realidad.
Nuestro spot requería localizaciones diferentes y la selección de las mismas estuvo supeditada a su disponibilidad, sobre todo, en lo que respecta a las aulas libres con pupitres individuales, para poder pasarnos la notita.
Nuestra experiencia previa como “técnicos de imagen” era casi nula y ha sido muy interesante e instructivo, aprender todos juntos, a visualizar cuáles son los mejores planos. Ahora conocemos la importancia de los planos sin sombras, que sean capaces de mostrar claramente la escena, tomados desde el ángulo adecuado…
¡Es increíble la cantidad de tomas que requiere un spot de 30 segundos! Aunque cada escena tiene una duración de 3-4 segundos en el video final, es necesario disponer inicialmente de tomas diferentes y de mayor duración, para permitir cortar las secuencias más adecuadas.
Todas las tomas necesarias estaban grabadas cuando la cámara de video digital decidió dejar de funcionar para siempre (quedándose como recuerdo nuestras grabaciones). No había tiempo físico para el desánimo, así que cámara de fotos digital en mano nos pusimos a repetir el proceso. Teníamos el hándicap de que la cámara de fotos carecía de zoom, resolución y otras prestaciones de una cámara de video, pero el resultado final (gracias a la edición) ha sido mejor que el esperado.
Es aquí donde nos gustaría agradecer a nuestros familiares la cesión de sus extremidades, y la ayuda prestada en algunos momentos de la grabación.
En cuanto al aspecto técnico, hemos de comentar una serie de imprevistos y de obstáculos encontrados durante el periodo de edición de nuestro video.
En un principio, empezamos a editarlo con el programa “Windows Movie Maker”, aunque al comprobar en primera persona las limitaciones de éste, decidimos buscar otro por internet que nos pudiera ser más útil para llevar a cabo la idea que todos nosotros teníamos concebida en nuestras cabezas (aquí cabe decir que cuando algo lo tienes completamente diseñado en tu mente cuesta llevarlo a la realidad porque parece que siempre hay algo que falla, que no concuerda con aquello preconcebido). Por ello nos descargamos el programa “Adobe Premiere Pro CS5” el cual nos dimos cuenta que no era compatible con el sistema operativo de nuestro ordenador cuando empezamos a instalarlo. Así pues, continuamos nuestras andanzas por el mundo de los editores de video y dimos con dos programas más: el “Imovie” para Macquintosh y el “Ulead video studio 10”, recomendado por una gran amiga aficionada a la edición y tratamiento de videos. Con el primero se nos planteó la problemática de no poder tener acceso a un ordenador Mac siempre y cuando pudiéramos reunirnos para realizar la edición del video, y el segundo por fin nos proporcionó todas aquellas herramientas necesarias para aproximarnos lo más cerca a nuestra idea de video concebida desde el primer momento. Se trata de un programa muy intuitivo y por consiguiente muy fácil de manejar. Aparte de poder dotar de efectos a nuestros clips y de incluir textos en ellos, nos ofrecía la posibilidad de mover los títulos a cualquier parte de la pantalla (cosa que no permite el Windows Movie Maker) y también realizar contrastes y modificar la saturación y el brillo de los clips que insertábamos, con lo que nuestra creatividad a la hora de dotar de efectos a la imagen se veía menos restringida. La mayor problemática de editar el spot ha sido respecto a la duración del mismo ya que una vez grabadas las tomas hemos tenido que seleccionar aquellos segundos más significativos de la idea que queríamos transmitir de cada una de ellas. Además también ha sido una tarea laboriosa el encontrar una banda sonora para nuestro spot, la cual queríamos que transmitiera positividad y aire fresco, en definitiva, motivar a aquel público que lo está viendo. Dimos con ella a través del portal Jamendo, que permite descargar música libremente ya sea para nuestras presentaciones o para cualquier uso que queramos hacer de ella. En dicho portal conocimos a un grupo llamado Blond Blood, que tenía blog propio por lo que no dudamos ni un momento en visitarlo. Se trata de un dúo formado por padre e hijo y personalmente una vez oídas varias de sus producciones os lo recomendamos ya que a nosotros nos ha sorprendido gratamente. Cuadrar la parte de la música con mayor carga sentimental ha sido el resultado de escuchar una vez tras otra la canción, convirtiéndola al final en nuestra vía de escape en los momentos de desesperación durante la edición del video ya que la cantábamos e incluso llegamos a inventarnos algún que otro pase de baile, pero esa ya es otra historia.
Podéis ver nuestro spot en la página web Youtube, herramienta recomendada para que la gente comparta y suba material multimedia por su gran difusión internacional. Para poderlo colgar en este sitio web hemos hecho uso de la cuenta que ya tenía creada uno de nosotros.
Llegados a este punto sólo nos falta añadir que aunque en un principio la idea de realizar un spot publicitario nos venía grande estamos más que satisfechos con nuestro video ya que es el resultado de un trabajo realizado codo a codo entre los cuatro miembros del grupo y que además de aprender todo lo citado anteriormente hemos sabido aguantar nuestras paranoias derivadas de la realización del proyecto, aceptándolas como parte de nuestro trabajo ya que sin ellas tampoco hubiese sido lo mismo.
Esperamos disfrutéis del resultado, nosotros lo hemos hecho.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)