lunes, 29 de noviembre de 2010

Conferència Professor Jaume Martínez Bonafé

24/11/2010

ELS LLIBRES DE TEXT A EXAMEN (Jaume Martínez Bonafé)

Avui parlaré breument de la ponència sobre els llibres de text que va fer Jaume Martínez Bonafé el passat 24 de Novembre en la Universtitat Jaume I.

Ell es planteja aquesta pregunta: De qué parlem quan parlem de llibres de text?

El llibre de text és un recurs per a l’ensenyament; ens ajuda a ensenyar però també a aprendre.
Hem de mirar el llibre de text des d’una altra perspectiva. Aquest és almenas quatre coses:

- Darrere d’un llibre de text hi ha una teoria pedagògica, una teoria de l’escola, del subjecte.
- Hi ha una teoria de mestre, coneixement, teoria de la formació del mestre
- El llibre de text és un discurs amb pràctiques instructives. Naturalitza el que és una concepció idealitzada de la naturalesa de l’escola.
- És un gran negoci de les editorials.

Hi ha una pedagogia escolàstica que naix en els monesteris al S. XVI i s’universalitza en el S. XIX. La idea era la següent:

- Separació del subjecte (que es converteix en objecte) de l’experiència i el coneixement a construir que està fora de nosaltres.
- Separació entre la vida cultural i social i la experiència de la vida institucional (educació formal / no formal, subjecte / objecte…)
- El saber escolar te que tenir algún tipus de codi: disciplinarietat (curricular). És una organització tancada i per això és fonamental el llibre de text.

El llibre de text és el catecisme de la pedagogia escolàstica.


Jaume va parlar també de les INVESTIGACIONS:

- La cultura té un carácter estàtic.
- El saber s’organitza des de l’academia i s’expressa des d’aquestes linies de l’academia.
- Concepció universalista.

Quin mestre hi ha darrere d’un llibre?

- Producció: aquesta és la selecció. Aquesta és la proposta cultural que forma part d’un treball especialitzat, investigador.
- Ejecució: plànol del mestre/a. El que el mestre/a ensenya. Aplica el que ha investigat l’especialitzador. El mestre no controla ni els mitjans, ni els productes, ni els processos.

En aquests casos, el llibre de text és la ferramenta pensada per a utilitzar-la el mestre/a. Si canvíem la ferramenta de treball, canvíem també la manera d’ensenyar d’un mestre.
Debem elegir nosaltres la manera de treballar. Per aquest camí, l’única cosa que conseguim és separar al mestre de la seua pròpia experiència personal.

Michel Apple te aquesta concepció del llibre de text:

- Desprofessionalització del mestre
- Proletarització de la docència

Hi han altres possibilitats, alternatives per construir noves ferramentes per fer una nova pedagogia.

Hem de provocar una reflexió per pensar amb una altra ideologia i plantejar-nos que existeix una altra escala, un altre mestre/a amb suficient autonomia per saber el que necessita un determinat xiquet i una determinada cultura.
Hem de mirar eixe llibre que ens ha acompanyat durant tants anys des d’una altra perspectiva.

Com no, Jaume també va nombrar als famosos Freire i Freinet (que encara en l’actualitat revolucionen l’educació amb les seues idees)

Algunes preguntes que es van plantejar:

Qué hem de fer per formar el professorat inicial?

- Vincular una teoria pràctica
- Partir de les pròpies experiències.
- Investigar l’escola.
- Individu ben format com a persona
- Etc…


Si el mestre planteja la seua proposta curricular, com sabrà l’administració si l’alumne ha adquirit els coneixements necessaris?

- Encara que el mestre planteje la seua proposta curricular, hi haurà uns mínims curriculars proposats per l’estat o l’administració que aquest deurà complir.

OPINIÓ PERSONAL

Aquesta va ser una ponència que em va parèixer molt interessant i que realment et fa plantejar si són necessaris els llibres de text o no. Pel tot el que va dir Jaume, pareix ser que no.
Quan un llibre ens diu que ens em d’estudiar l’important, qué hi ha detràs del llibre de text què no és important? És que si no hi apareix no és important?
Des de l’administració ens imposen uns llibres de text que ben be no estàn adaptats a tots els xiquets que tenim en l’escola. És clar que debem seguir uns mínims curriculars, però des del meu punt de vista cada mestre es podria plantejar quin contingut vol que tinguen les seues classes, per suposat complint eixos mínims curriculars i les competències bàsiques.
Però tornant a l’alumnat el qual tenim a la classe, aquest és molt variat i de cultures completament diferent a les nostres. Nosaltres com a mestres som els que realment tenim que veure la diversitat d’alumnat que tenim i ensenyar a eixos xiquets/tes en conseqüència a les seues possibilitats i adaptar la temàtica, per a que puguen aprendre i nosaltres ensenyar més facilment. Un exemple que va mencionar Jaume va ser els xiquets/tes que arriben d’un altre país. Els llibres de text no estàn adaptats a les circumstàncies d’eixos xiquets, sino a la nostra pròpia cultura i són ells qui s’han d’adaptar. Per aqueix motiu seria convenient que un mestre/a puguera fer la seua pròpia programació per adaptar-la a la diversitat, encara que puga tindre el suport d’algun llibre de text, que mai està de més.
Tot això, per suposat, està molt influenciat per les families i com a tal és el nostre deure dialogar i conviure amb elles per poder dur endavant un ensenyament millor i de més qualitat.

Finalment, partint de la base dels editors de llibres de text quasi no val la pena ni parlar-ne. Tot el que s’havia de dir, ja ho comenta Jordi en el seu bloc. Estic completament d’acord amb tot el que diu. Per fer una xicoteta síntesi i segons la impressió que a mí em dona, el que pretenen és lucrar-se a costa de les famílies, important-los ben poc l’educació dels xiquets/xiquetes espanyols/es. Això no significa que no tinguen un interés per l’ensenyament, però ni molt menys està en un primer plà, sino que el primer lloc se l’emportaria els ingressos que s’obtenen per la venta de tots aquests llibres de text. Fins al moment han estat enganyant a tota una població, però senc molt dir que a partir d’ara les coses començaran a canviar i que dins d’uns anys els llibres de text a l’escola seràn quasi història.

No hay comentarios:

Publicar un comentario